Home > Notícies > L’Imperi de Gates: o com el filantrocapitalisme està perjudicant el desenvolupament sostenible

De Navdanya International – Pressenza Català, 19 de novembre de 2020 | Font

L’últim informe presentat per Navdanya International, “Gates to a Global Empire”, investiga el rol i les accions d’una de les fundacions privades més influents en les polítiques públiques d’arreu del món: la Fundació Bill i Melinda Gates (BMGF). Les intervencions filantròpiques del fundador de Microsoft, Bill Gates -un dels individus més rics del món amb una fortuna personal d’uns 117.000 milions de dòlars- s’emmarquen en el context neoliberal que caracteritza tant les polítiques d’ajust posestructural com la constant disminució de fons destinats a les institucions internacionals. Aquesta escena política va deixar la porta oberta perquè Gates pogués revitalitzar l’arena internacional com un proveïdor generós de fons que es necessitaven desesperadament, fons que no són gens purs.

Encara que sembla que Gates està regalant els seus diners per a una «causa caritativa», el valor net de Gates ha augmentat progressivament des que es va fer filantrop a temps complet, i del desenvolupament global una important font de beneficis. La capacitat de la fundació per promoure els principals interessos privats i fer participar actors estratègics de tots els sectors, des dels mitjans de comunicació fins als instituts de recerca, permet sempre a Gates trobar portes obertes, malgrat l’evidència dels seus conflictes d’interessos i els seus fracassos generals. L’estructura del Fons Fiduciari Bill i Melinda Gates és dirigida per Warren Bufet i manté béns d’inversió en empreses amb activitat contrària als objectius de desenvolupament de la fundació, empreses com Walgreens, Kraft Foods, Coca-Cola i d’altres.

L’anàlisi de Navdanya parteix del sector agroalimentari, on l’organització fundada per Vandana Shiva treballa des de fa trenta anys en defensa de la biodiversitat i de les llavors locals. L’informe revisa els casos denunciats de biopirateria i els intents d’assegurar les patents de les llavors, primer mitjançant els OGM i ara mitjançant les tècniques d’edició genètica, on també s’ha implicat la fundació Gates.

Els intents d’exportar la fracassada Revolució Verda a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia confirmen la tesi que el BMGF està desinteressat completament en el desenvolupament de nous models econòmics sostenibles i inclusius, i que, més aviat, els seus interessos rauen en la consolidació del model intensiu de monocultiu industrial en benefici de les grans indústries de llavors i agroquímiques. Això es fa ara particularment evident, ja que l’Argentina torna a ser el lloc d’inici de la nova iniciativa “Ag Tech”, que busca consolidar les tècniques de la Revolució verda però amb noves tecnologies explotadores. Aquesta iniciativa es planeja realitzar en conjunt amb l’Institut Interamericà de Cooperació per a l’Agricultura (IICA), la Fundacion de Bill i Melinda Gates, i grans companyies de tecnologia i agroquímiques com Microsoft, Bayer, Corteva (una subsidiaria de la companyia química DuPont) i Syngenta.

Com declara Vandana Shiva en presentar el nou informe: «Durant les cinc últimes dècades una agricultura industrialitzada i globalitzada s’ha estès per tot el món amb alts costos per al planeta, els agricultors, la llibertat de llavors i la llibertat d’aliments. La recerca i la pràctica de Navdanya, durant més de trenta-cinc anys, han demostrat que l’agricultura industrial és ineficient, improductiva, i crea una dependència de les corporacions per als inputs eterns i una dependència en les cadenes de subministrament globals que imposen la uniformitat en les granges».

El risc de manipulació genètica

El BMGF pot fàcilment ignorar els fracassos dels seus projectes, com en el cas de l’Aliança per a la Revolució Verda a l’Àfrica (AGRA), un programa per augmentar la seva productivitat agrícola. Com s’indica en l’informe: «després de gairebé quinze anys no hi ha proves que s’hagin produït augments significatius de la productivitat i, pel que fa a les persones que pateixen fam extrema, s’ha produït un augment del 30% als països de l’AGRA». Gates, juntament amb empreses privades, ha treballat per redissenyar completament tots els nivells del sistema alimentari africà en favor dels monopolis químics, agroindustrials dels OGM i de l’agricultura digital.

Velat per una retòrica de disminució de la malnutrició, la fam crònica i la pobresa, Gates considera que l’única solució a aquest «dèficit de producció» són les ideologies comercials de la Revolució Verda, independentment de la devastació soferta a causa d’aquests mètodes químics. Tot molt en contra de la resistència local i les pràctiques agroecològiques locals. Aquesta insistència amb falses solucions de varietats GM s’alinea amb el fet que Bill Gates ha expressat habitualment el seu ple suport a les llavors OGM com a ‘solució tècnica necessària’ per al desenvolupament agrícola. Com reitera Vandana Shiva: «Amb la seva filantropia-imperialista, Gates està sorgint com el nou Monsanto de l’era digital, empenyent els OMG fallits i intentant introduir nous OMG basats en l’edició de gens».

Aquesta amnèsia i la negació dels fracassos es fa evident amb la nova iniciativa Ag One de la Fundació Bill i Melinda Gates. Llançada el gener del 2020, Ag One fa un nou gir tecnològic a les mateixes estratègies emprades en altres iniciatives agrícoles de Gates. Això significa una nova actualització tecnològica de les granges per obtenir dades mitjançant sensors, la tecnologia d’edició de gens CRISPR-Cas9 per a llavors i plantes vives, nous OGM, models de predicció d’intel·ligència artificial i més. El BMGF és el donant principal, després del grup militar estatunidenc DARPA, en el desenvolupament de la tecnologia d’edició genètica, que va començar el 2003 amb els enzims de llevat, i el 2015 va descobrir CRISPR, fins ara. Una tecnologia proteínica que marca la següent fase de la manipulació genètica.

La influència directa sobre les institucions de recerca internacionals assegura la continuïtat dels programes del BMGF. Aquest és el cas del Grup Consultiu per a la Recerca Agrícola Internacional (CGIAR) al qual la fundació aporta més que cap altre finançador, amb uns 105 milions de dòlars a l’any. Gates també està tractant de consolidar les 15 col·leccions de llavors més grans del món mitjançant el finançament d’iniciatives globals, com una anomenada Diversity Seek (DivSeek), que té l’objectiu de copiar tota la informació genètica de les llavors emmagatzemades. De fet, això els permet obtenir patents sobre la informació genètica recollida, que dóna lloc a la biopirateria a través de les patents de llavors. En els últims cinc anys han augmentat els interessos del sector empresarial en les àrees de la biodiversitat amb la finalitat de desenvolupar encara més les biotecnologies, especialment en el tema de l’accés sense límits a la informació de seqüències digitals (DSI). La DSI és una biotecnologia que pot escanejar la informació genètica d’un genoma de manera efectiva, permetent que el material genètic de les plantes es carregui en una base de dades digital. Tot això és fonamentalment una violació o un perjudici pel Conveni sobre la Diversitat Biològica i el Protocol de Nagoya.

L’interès real de la Fundació Gates

La Fundació Gates treballa per ampliar el «consens» i un entorn regulador favorable per empènyer les seves «innovacions» finançades des del laboratori al mercat com més de pressa millor, independentment dels riscos, les conseqüències o els fracassos del passat. Això es manifesta en un agressiu assalt tàctic a les veus dissidents en el debat internacional, amb poca o cap responsabilitat dels projectes i iniciatives de la fundació. En un esforç per aconseguir aquest consens i un «entorn reglamentari favorable», el BMGF finança tot el necessari per harmonitzar els seus interessos, des de la cobertura dels mitjans de comunicació, la recerca, les universitats, les empreses emergents, els programes i projectes de desenvolupament, les iniciatives de recerca en les institucions internacionals i els programes governamentals.

Per tant, es tracta d’una emergència democràtica que és analitzada detalladament pels principals experts i líders dels moviments de la societat civil com Vandana Shiva, Farida Akhter, José Esquinas Alcàzar, Nicoletta Dentico, Fernando Cabaleiro, Seth Itzkan, Dru Jay, Satish Kumar, Jonathan Latham, Aidé Jiménez-Martínez, Chito Medina, Zahra Moloo, Silvia Ribeiro, Adelita Sant Vicent, Ali Tapsoba, Jim Thomas, Timothy A. Savi. L’informe compta amb la participació d’organitzacions internacionals i moviments nacionals com, Grup ETC, Aliança Comunitària per a la Justícia Global/AGRA Watch, Soil4Climate, Bioscience Resource, GM Watch, Naturalesa de Drets – Argentina, Masipag – Filipines, Terre à Vie – Burkina Faso, UBINIG – Bangladesh.

L’informe (en anglès) pot descarregar-se gratuïtament en el lloc web de Navdanya International:

Gates to a Global Empire

Content not available.
Please allow cookies by clicking Accept on the banner

By continuing to use the site, you agree to the use of cookies. more information

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close